A continuació s’exposa l’informe per la qual se li va atorgar la distinció de Ciutadà d’Honor.
Fernando Delgaldo és un escriptor i periodista de llarga trajectòria. Va nàixer a la Isla de Tenerife el 1947. Autor de les novel·les Tachero, premi Benito Pérez Armas 1973; Exterminio en Lastenia, premi Pérez Galdós 1979; Hablame de ti (1993); La mirada del otro, Premi Planeta 1995, portada al cine per Vicente Aranda; No estabas en el cielo (1996); Escrito por Luzbel (1998) o la Isla sin mar (2002). La seua poesia es pot observar en Proceso de adivinaciones (1981), Autobiografía del hijo (1995), Presencias de cenizas (2001) i El pájaro escondido en un museo (2012).
Llicenciat en Ciències de la Informació i periodista en premsa, ràdio i televisió, també ha publicat llibres d’articles i assajos com Cambio de tiempo (1994) i Parece mentira (2005).
Va obtindre el premi Europa a Salern en 1986, l'any 1995 va rebre l'Ondas Nacional de Televisió per la seua tasca de difusió cultural en els telenotícies de cap de setmana de TVE i l'Antena d'Or de l'Associació de professionals de ràdio i televisió. L'any 2006 el premi Villa de Madrid de periodisme Mesoneros Romanos, i el 2010, el gremi de bibliotecaris de la Comunitat Valenciana el va distingir com a bibliotecari d'honor.
Però, Fernando a més és el nostre veí, amic, i en certa manera un bon ambaixador del nostre poble, ja que allà on va, tots saben que viu a Faura.
Fa més de quinze anys que Fernando Delgado, la veu de A vivir que son dos días es va instal·lar al nostre poble. I ha estat una simbiosis perfecta, Fernando ha trobat el seu racó de tranquil·litat per a viure i escriure i s’ha integrat a la perfecció gràcies al bon acolliment, a la complicitat i la discreció dels veïns i les veïnes de Faura.
Des d’aleshores mai ha dit que no, i ha acudit a tot, sempre que els compromisos professionals li ho han permès, ha acudit a qualsevol petició d’ajuntaments, associacions o col·lectius de la nostra comarca, ha fet xerrades, ha presentat les seues darreres novel·les, ha escrit pròlegs, ha estat pregoner, etc.
Una mostra de gratitud al poble que l’ha acollit és el Betlem del Llavaner, amb més de dues-centes figures napolitanes i murcianes propietat de Fernando. Des què es muntara per primera vegada en 2004 milers de persones l’han visitat.
L’altra mostra a destacar és la frase “Casa del Carmen, Faura”, amb la que tanca les dues últimes novel·les de Fernando Delgado, De una vida a otra (2009) i También la verdad se inventa (2012), deixant constància que han estat escrites íntegrament a Faura, i presentades a la biblioteca, aprofitant el Dia Internacional del Llibre. En paraules de Fernando “per a mi és molt important l’espai on escric; deixe constància dels llocs no per nostàlgia, sinó per gratitud al lloc on em trobe”.
Per acabar unes paraules del periodista i escriptor Guillermo García Alcalde, “darrere de la personalitat literària de Fernando Delgado està la persona en tota la seua riquesa; està el molt estimat amic i estan les moltes dimensions d'una criatura plena de talent, sensibilitat extrema per a la relació humana, instint solidari i voluntat progressista. Està l'elegància de ser i d'estar, compatible amb el rigorós compromís de comunicar, i sobretot de crear. És la coherència de l'amable conciutadà i l'amic que mai falla. I està l'home tan capaç de compartir el soroll i la fúria del món des dels grans mitjans de masses, com de recloure's llargament en el seu màgic racó de Faura, on es pensa entre llibres, quadres i música; on depura la pròpia essència, ratifica la seua lleialtat a les gents i les causes de progrés i produïx béns d'art i cultura. Esta persona assequible és un dels més importants creadors espanyols del nostre temps”, i ha decidit quedar-se per sempre a Faura, motiu suficient perquè siga ara, el poble de Faura qui li mostre la seua gratitud, a un canari del Camp de Morvedre, un tinerfeño de les Valls i un santacrucero de Faura.