El Poble
Història i Monuments
 

Història i Monuments

 

D’origen àrab, la població fou el resultat de la progressiva fusió d’una sèrie d’alqueries conegudes com “Els llogarets de Segó”, hui en dia desaparegudes, quedant el nom de les partides, segurament al lloc del primitiu emplaçament. 
 
Després de la conquesta va quedar sota la jurisdicció de Morvedre (Sagunt).  Durant l’Edat Mitjana, Faura fou comunitat mixta, habitada per cristians i musulmans fins a l’expulsió el 1609.
 
Per Reial Privilegi de Joan III d’Aragó, el 4 de maig de 1473, Faura es va constituir en senyoriu i fou entregada a la família Monsoriu, a qui va pertànyer fins al s. XVI que passà als Vilarrasa, quan els descendents de Pere Raimond de Monsoriu, primer senyor de Faura, s’uniren en vincles matrimonials (L’escut dels Vilarrasa, cinc roses, i l’escrit dels Vilarrasa i Vives de Canyamàs, encara hi són al palau). El 1647 Felip II va convertir Faura en comtat, passant poc després a la família Vives Canyamàs.
 
Des de 1885 a 1902 va estar fusionada amb Benifairó de les Valls, formant la “Vila de la Unió”. Va ser reducte esquerrà durant la II República i la Guerra Civil, motiu pel qual va sofrir una forta repressió durant la postguerra.
 
Quasi no queden restes visibles de l’emmurallament que degué tindre la població en els seus temps d’alqueria musulmana, i que seria modificada en els primers temps de reconquesta cristiana.
 
El visitant podrà contemplar el seu palau senyorial, un dels edificis  d’interés històricoartístic millor conservats, torre als primers temps i transformada el (s.XV-XVI) en joia gòtica. Conserva la sòlida escala, sense l’ampit, que dóna pas des del pati a la primera planta, i la cisterna que abastia d’aigua el poble.
 
A la mateixa plaça trobem l’Església dels Sant Joans (s. XVI) reedificada als s. XVII i XVIII deixant de la primera la torre campanar. L’església de Faura és possiblement la major de tota la comarca, per darrere tan sols de Santa Maria de Sagunt, i també una de les poques bastides amb tres naus. El detall més impressionant és la gran cúpula que s’alça sobre el creuer amb tambor octogonal i llanterna.
 
A l’ermita del 1716, dedicada a Santa Bàrbara, s’arriba pel calvari (s.XVIII) renovat el 1948, i, actualment, en procés de rehabilitació. Es disposa d’una zona d’acampada al peu de la muntanya de la Rodana.
 
La Rodana és un paratge natural d’interés situat a la rodalia.
 
  Buscador  
 
   

<< octubre / 2017 >>
dl dm dc dj dv ds dg
1
2 3 4 5 6 7 8
9 10 11 12 13 14 15
16 17 18 19 20 21 22
23 24 25 26 27 28 29
30 31
 
pròx. esdeveniments

 
 
 
 
 
 
Ajuntament de Faura - 2009