El Poble
Coneix-nos
 

FESTES D'AGOST

 
Les Festes d’Agost se celebren des de fa més de 400 anys. La celebració d’actes religiosos a la plaça del poble ha perdurat fins als nostres dies, commemorant així, amb el pas dels segles, les arrels i la identitat de tots els faurers i faureres com a poble. La celebració de les festes a Faura té el seu origen quan els macips (jóvens) fadrins decidiren formar una confraria en honor de la Mare de Déu d’Agost  i fer-li la festa el 15 d’agost.
 
La  coneixença de la devoció dels faurers a l’Assumpció, i, per tant, de l’existència de la seua confraria sempre l’havíem situada al segle XVIII, però amb la trobada d’uns testaments datats el 1597 sabem que aquesta se situa dos segles més enrere.
 
La Comissió Festera la gran protagonista ha evolucionat fins a adaptar-se als nous temps al llarg dels últims 400 anys. Primer era la Confraria de l’Assumpció formada pels fadrins del poble,  amb el pas del temps, deixà de ser la confraria l’encarregada d’organitzar els actes festius, i donà pas a l’Ajuntament quan no hi apareixien fadrins. No va ser fins el 1970 quan els jóvens que feren la festa tenien l’edat de quintes, cosa que s’ha mantingut fins a l’actualitat. Pel que fa a les dones, no serà fins al 1977 quan formen part de la gestió de les festes; fins aleshores hi ha havia una comissió simbòlica amb la regina de festes i la cort d’honor.
 
La figura de la regina i la seua cort d’honor, introduïda en les festes patronals per imitació dels Jocs Florals i la proclamació de Belles dels anys 20, ha gaudit d’una popularitat desigual en els distints pobles. Faura va ser la primera que inicià l’elecció de la regina de festes i la seua cort d’honor i ho va exportar a la resta de pobles de Les Valls. Però al mateix temps, ha sigut el primer poble on la comissió simbòlica no va quallar, i per tant ha tingut una durada molt breu (entre els últims anys de 1960 i els primers de 1970).

 
Dedicades a la Mare de Déu d’Agost i a Santa Bàrbara, inclouen quasi tots els elements tradicionals del poble valencià.  Així, doncs, els bous al carrer, la pilota, les danses populars, la música, els focs d’artifici i els balls. També diverses activitats i actes dedicats als més menuts, com les tradicionals cucanyes, jocs infantils, teatre i contacontes; o els dedicats a les persones més grans, com el berenar a la tercera edat amenitzat per un ball.
 
Els actes de Santa Bàrbara se centren en la baixada, la processó i la pujada a l’ermita amb el repartiment de carn i la torrada. Pel que fa a la baixada ha anat adquirint importància amb el pas dels anys a través de les innovacions en la pirotècnia, i en concret, en els coets.  Des de fa 32 anys els festers lluïxen els vestits típics dels llauradors. Va ser l’any 1977, i de forma casual quan la comissió festera va escollir el vestit popular com a disfressa el dia de la cavalcada. Tingueren tan bona acollida entre els veïns que aquests proposaren als festers que els usaren en la baixà.
 
Des de la més remota antiguitat, els éssers humans s’han sentit atrets i fascinats pel foc, en aquest cas es tracta d’una explosió de color que hipnotitza els espectadors. L’afluència de participants portant els coets amb tenalles transformen una simple baixada en un espectacle digne de veure. A l’atractiu del colorit dels coets s’uneixen les danses populars acompanyades pel tradicional duet del tabalet i la dolçaina.
 
La pujà i el repartiment de 4.000 racions d'embotit posen punt final als actes en honor de Santa Bàrbara.
 
Les festes es fan gràcies a aquelles persones que voluntàriament hi col·laboren amb el pagament d’una quota anual, que com la comissió, s’ha adaptat als nous temps, i que des d’enguany sols es pot fer a través del banc, guanyant així en transparència, eficàcia i eficiència.

 
  Buscador  
 
   

<< juliol / 2017 >>
dl dm dc dj dv ds dg
1 2
3 4 5 6 7 8 9
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30
31
 
pròx. esdeveniments

 
 
 
 
 
 
Ajuntament de Faura - 2009