El ball de plaça de Faura és una dansà que es ballava a la plaça Major en una data determinada, probablement amb motiu d’alguna festivitat. La gent acudia a la plaça a ballar i a veure les danses.
Per motius que es desconeixen, el ball de plaça va caure en desús i es va deixar de ballar. Després de la Guerra Civil, va ser la Secció Femenina la que es va interessar, primer per recuperar-lo i després per ensenyar-lo i difondre’l allà on participaven. Ho ensenyaven junt amb altres balls tradicionals a la guarderia de Faura.
El ball de plaça, musicalment parlant, comença amb un senyal que fa el dolçainer. Seguidament, el tabaleter comença a tocar el tabal tot sol, fins que s’afegix la dolçaina i els dos toquen la primera melodia del ball de plaça.
El ball consta de tres melodies que prenen el ritme de la jota. Entre melodia i melodia, hi ha un temps on sols se sent el so del tabalet. Una vegada acabades les tres melodies, es torna a començar de nou. Com en altres “dansaes” del País Valencià, que es fan a les places o al carrer, el ball es pot allargar tant com els balladors i les balladores, el dolçainer i el tabalater i el públic en tinguen prou.
De les tres melodies que té el ball de plaça, la tercera es coneix popularment com L’ARENILLA.
Cal dir que el tabaleter, des que comença el ball de plaça fins que s’acaba, no deixa de tocar en cap moment.
Pel que toca a la manera de ballar, es comença pel pas pla, que es fa quan sols sona el tabal, és a dir entre melodia i melodia. El pas pla que es fa a Faura es pot dir que es autòcton del nostre poble, ja que és diferent, tant del de Canet com de la resta de la majoria dels pobles del País Valencià.
Les tres melodies es ballen amb valsejats, voltetes, punta i taló amb passades de jota senzilles. I l’arenilla, que és la passada més vistosa, és tota valsejada formant un cercle, on els balladors i les balladores tornen després al lloc, donen una volta sobre si mateixos i s’acaba el ball de plaça.
