En aquells temps la diversió era la pilota; s’entenia com un sentiment. És un senyal d’identitat que porta el poble valencià.
.jpg)
Com a la resta dels pobles valencians, Faura també està plena de pinzellades que ens recorden la pilota. El nom del carrer de Cavallers ve perquè la pilota ha estat considerada un joc de cavallers; amb eixa paraula comença i s’acaba el joc: “¡cavallers, va de bo!”, “¡cavallers, la partida s’ha acabat!”.
També es jugava a pilota al carrer Pere Ramón de Monsoriu, que segurament era el carrer del mig dins la trama urbana de la Faura antiga. Els carrers de València, Massiac, Colom i Mariano Benlliure han sigut testimonis de les partides més recents.
Els germans Bolea, Eugenio Rodrigo, Vicent Salvador, Martí i altres foren destacats jugadors dels anys 30 que omplien les vesprades de festa, d’èpiques partides de pilota.
Pels anys 60, l’arribada a Faura de Jon Ander Arrue, conegut per tots com “Don Juan”, fou un revulsiu per al joc de pilota. El carrer de cavallers torna a omplir-se de gom a gom i per iniciativa privada es va construir el Frontó de Diana al carrer de Colom. Per allí passaren els millors jugadors de l’època: Panolleta, Campana, Coloniero, Arturo, Jorge, L’Estudiant,… Els aficionats encara recorden el desafiament vasco-valencià entre els germans Arrue d’una banda, i Eusebio, màxima figura del trinquet i Ferran Ferrer, de l’altra.
Amb tot l’ambient a favor sorgiren jugadors pertot arreu, però la pilota al carrer travessà una xicoteta crisi fins als inicis dels 80 en què es crea el Club de Pilota de Faura i es recuperà el joc al carrer per a arribar a ser campions del Trofeu El Corte Inglés de la mà del jove Àlvaro. Pilotaris com Morrut, Eugenio i Paco Ferrer havien sigut l'anella de la cadena que sostenia la història d‘aquest esport a Faura.
