Al terme de Faura es pot veure el sistar de Faura que dividix les aigües de Faura i Rubau, una construcció situada sobre la séquia major per evitar la manipulació dels partidors pels regants.
Una volta superat el sistar de Faura i abans d’arribar a les marjals, les aigües de la Font passen pel llavaner. L’origen es troba als primers anys de la postguerra. Ha estat rehabilitat per l’Ajuntament, ja que encara hi ha dones que van a llavar la roba. Però també era i és un lloc de reunió on la gent conversa sobre tot tipus d’assumptes, des de la feina fins a l’amor, com si fora l’àgora dels grecs.
Seguint el recorregut de les aigües de la font es poden veure els molins, la resta de sistars i tot l’entramat de séquies dissenyat pels romans i millorat i optimitzat pel sistema andalusí, i que va sofrir transformacions posteriors.